LA CATEDRAL DEL SENDERISME A LA VALL DE LAGUART

Hem acabat l'any 2014 i iniciat el 2015 de la millor manera que sabem: passant dies tranquils amb la família, amb els nostres fills i viatjant un poquet. En aquesta ocasió viatjant prop de casa per descobrir alguns dels secrets que amaga la nostra província. Alacant és ben coneguda per la seua costa, les ciutats i pobles situats a les platges reben cada any milers de visitants. Encara que cada dia més aquests turistes fan alguna incursió cap a l'interior, són encara molts els llocs desconeguts no únicament per a ells, també per als qui passem en aquestes terres la major part de la nostra vida.

La Vall de Laguart pertany a eixes zones tranquil·les de la nostra terra. La part nord de la província d'Alacant es caracteritza pels forts plegaments que han originat serres de forts pendents on l'aigua s'ha encarregat d'excavar gorges, coves, barrancs i altres monuments naturals admirables.
Però també l'ésser humà, des de fa milenis, ha modificat aquests paisatges creant llocs únics i especials. Els murs de pedra, els pous de neu o caves, els abancalaments i terrasses a les faldes de les muntanyes pedregosses, molts masos ara oblidats, fonts i sistemes de reg, castells i muralles, esglesies i convents, pintures rupestres...
Indicador de la ruta PR-CV147 (Alacant, 2015)
La cultura morisca va modelar i influir en el nostre actual mode de vida de manera evident i remarcable. A la Vall de Laguart van deixar testimoni dels seus esforços i treballs en una ruta que ara anomenen "la catedral del senderisme" i que no fa més que aprofitar una gran part dels camins que els moradors d'aquells pobles van fer construint un camí de bells esglaons per connectar les cases de la muntanya als pobles de Fleix i Benimaurell.


A pesar d'haver iniciat l'estació hivernal fa pocs dies, la temperatura era agradable, la vegetació lluïa amb els seus colors verds intensos. El margalló (palmito) creava formacions vegetals admirables i alguns arbres encara mostraven les seues fulles amb colors tardorals. Els vestigis d'un mode de vida oblidat apareixien a cada pas: camps d'oliveres i garroferes abandonats, pous d'aigua construïts en pedra seca, fonts esculpides per mans desconegudes, cases deteriorades pel pas del temps...
Descens al Barranc de l'infern desde Benimaurell (Alacant, 2015)
Segons descens al Barranc de l'Infern (Alacant, 2005)
Realment la ruta és dura perquè és un "trencacames" però bé val la pena. No podem imaginar com ha de ser fer-la quan el sol calfa un poc més que ara. Tanmateix, en aquesta època de l'any el constrast amb la humitat i el fred en la part baixa del barranc creava constrasts de temperatura molt importants. El Barranc de l'Infern és també transitable però només per a persones expertes perquè són molts els punts on cal utilitzar cordes i on apareixen importants desnivells excavats en la pedra calcària tan típica d'aquesta regió. Realments aquest enclaus són accesibles només per a alguns i, segons ens van informar, és un dels canyons secs més remarcables de l'arc mediterrani.

Tran transitable del Barranc de l'Infern (Alacant, 2015)
Vam acabar la ruta arribant a Fleix i travessant un sorprenent forat a una paret al costat d'una cascada que en èpoques de pluja ha de ser una visió espectacular. En arribar a la Font Grossa -punt d'inici de la ruta per a la major part dels senderistes- no vam poder evitar aprofitar la calma regnant per fer una agradable migdiada al safareig del poble. La llum del sol, d'un taronja relaxant, ens va acompanyar en eixa estona de reconciliació amb la natura, satisfets d'haver gaudit, una vegada més, d'unes hores de comunió amb la natura i amb el nostre passat.
Llavador de Fleix, al costat de la Font Grossa (Alacant, 2015)
Font Grossa de Fleix (Alacant, 2015)
Per arribar a la Vall de Laguart es pot accedir per les dificultoses carreteres de la zona nord de la província o bé per l'autopista de peatge AP-7 i eixir prop de Dénia o Benissa. Des d'allí cal enfilar cap a l'interior per la carretera que duu cap a Campell, Fleix i Benimaurell o com allà diuen, el Poble Baix, el Poble Mig i el Poble Dalt. En aquest pobles existeixen agradables allotjaments familiars on passar unes quantes jornades i conèixer l'atractiu entorn. Nosaltres ens vam allotjar a Benimaurell per tal d'iniciar la ruta directament a peu. Els horts menuts recullen les fruites d'hivern i fan que els arbres siguen els millors "arbres de Nadal" que es puguen imaginar.


Va ser una ruta esgotadora. Les vistes des de l'Hotel Alahuar eren realment increïbles i tot un luxe per a nosaltres acostumats a anar d'hostal en hostal pegant bots alegrement. Un suc de taronges recent collides i la vista del Montgó allà lluny mentre l'illa d'Eivissa s'insinuava a l'horitzó van ser el trofeu inoblidable per al nostre esforç.
El cim del Montgó a Dènia il·luminat per la llum del capvespre
Cara sud del Montgó i el perfil de les illes balears a l'horitzó


Ací us deixem alguns detalls de la nostra ruta encara que està incompleta perquè ens vam quedar sense bateria al mòbil, tanmateix permet fer-se una idea de les característiques de l'excursió. Són moltes les webs en les quals podeu tindre informació detallada i més professional sobre aquesta ruta. Us animem a consultar-les i a posar-vos les botes de muntanya...
Rocacoscolla i Rocacoscolla a la Catedral del Senderisme 
Información de la Generalitat Valenciana PR-CV147
Apatita La Vall de Laguart
Alicante a Pie
Cuenta tu viaje

La Lluna del 3 de gener del 2015. Vistes des de Benimaurell (Alacant, 2015)




Etiquetas: , , , ,