PUJAR A LES ALTURES

Aquest cap de setmana hem pujat al cim del Benicadell. Ens agrada fer-ho de tant en tant, això de pujar dalt d’una muntanya. Ens serveix com un exercici de descompressió. El dia a dia a la vida civilitzada, plena d’obligacions i de compromisos, acumula tensions i malestars al nostre interior que, tard o d’hora, necessiten una via de fugida. Ho notem en nosaltres, però sobretot als nostres xiquets, els quals són, sense dubte, molt més sensibles a l’aldarull i l’estrès de la vida actual. Tots necessitem descongestionar-nos un poc. Per això ens resulten tan saludables les estades al Maset: és la nostra cura de muntanya. Però de vegades estem tan intoxicats que ens cal anar més amunt, fins quasi tocar els núvols. Aleshores busquem una muntanya i fem camí cap a dalt.



Vistes des de les penyes del cim del Benicadell (2014)

Pujar a les nostres muntanyes té altres al·licients, a més. Més enllà de l’exercici físic, que és molt saludable, ascendir fins aquells cims ens ajuda a fer-nos conscients de la bellesa del nostre entorn, ens fa estimar més el nostre país i ens desperta la sensibilitat envers la natura. Sentir-te allà dalt és, en molts sentits, una experiència alliberadora. Si ho enfoques adequadament, t’ajuda a situar-te per damunt de tot allò que et preocupa i t’aclapara: et permet guanyar perspectiva i veure la teua vida des d’un altre punt de vista. Així, baixes de la muntanya com els antics eremites i profetes: il·luminat i esplendorós. Acumules noves energies i t’alimentes d’un optimisme radiant.
Arribant al cim del Maigmò (2010)
Serra de Bèrnia (2010)
El millor de tot és que és una activitat que pot fer qualsevol, independentment de l’edat. Pujant al Benicadell ens trobàrem amb molts excursionistes. Molts se sorprenien de veure’ns amb dos xiquets menuts allà dalt, especialment perquè a la part final cal moure’s amb agilitat sobre les roques per arribar al cim. Plantejar aquest tipus de reptes als xiquets des de ben menuts és una cosa fascinant, per l’entusiasme i la il·lusió amb què responen ells. Se senten com autèntics exploradors i fer cim es converteix en una aventura extraordinària. L’esperit de companyerisme i superació que es propicia al grup, pel fet d’esperar-nos mútuament, d’ajudar-nos als passos difícils o als moments de cansament, consoliden els vincles familiars i fan aprendre els xiquets la importància d’esforçar-se i col·laborar per aconseguir objectius elevats i ambiciosos.
Castell de Mariola (2011)
Ascens al Castell de Mariola (2011)
Nosaltres sempre hem pujat muntanyes. De fet, ens coneguérem i ens comprometérem pujant les muntanyes valencianes, ja que la nostra primera cita va sorgir, precisament, mentre baixàvem del Puig Campana fa ara huit anys. Després van nàixer els nostres xiquets i amb ells hem continuat visitant els nostres cims: la Mariola, el Montcabrer o el Maigmó, entre altres. Primer els dúiem a l’esquena. Després començaren a fer les ascensions pel seu propi peu. Fins i tot hem pujat junts muntanyes als últims confins de la Terra. Però mai no hem volgut oblidar-nos de les muntanyes que tenim a la vora, com el nostre Penyal d’Ifach.

Vistes espectaculars des del cim del Penyal d'Ifach (2010)
Baixant del Penyal (2014)

Per l'estreta senda del Penyal (2014)
Pujar i créixer són sinònims, en definitiva. Tot aprenentatge és una forma d’elevació. I si volem que els nostres aprenguen el que la vida ha d’ensenyar-los caldrà ensenyar-los a pujar, esforçant-se i superant-se a si mateixos. Al capdavall, pujar muntanyes t’ensenya a gaudir dels teus èxits, dels fruits del teu esforç, però també a ser humil i modest. Perquè mai no t’oblidaràs de l’esforç que cal fer per arribar dalt i perquè, alhora, pujar muntanyes et fa conscient que sempre hi ha altres muntanyes per pujar a la vida, molt més altes i difícils. Sempre hi haurà coses per aprendre; sempre hi haurà situacions que superar.
Bona ascensió!
Serra Gelada, de camí al Far (2011)
Serra Gelada, vistes del Penyal d'Ifach (2011)

Etiquetas: , , , , , ,