XÀTIVA: CIUTAT HISTÒRICA

L'altre dia vam provar la nova cervesa elaborada a Xàtiva: La socarrada. Més enllà de seua denominació, que mostra ben explícitament que es tracta d'un producte del país, el sabor intens a romer d'aquest beuratge ens va evocar inevitablement els inoblidables aromes de les nostres serres. No és un cas excepcional, tanmateix. Cada dia són més els productors del país que van descobrint que els productes de la terra tenen un valor afegit. Alguns amics i familiars encara se sorprenen quan veuen que nosaltres solament comprem vins del país. La veritat és que hi ha un bon grapat de cellers a les nostres comarques que s'han decidit a fer un producte de qualitat i amb una inequívoca voluntat de forjar una nova imatge del nostre país, agermanant, d'una part, l'arrelament a la terra i a la tradició i, d'altra, la innovació i la recerca de noves oportunitats comercials.




http://www.jdiezarnal.com/castillodejativa.html
Però el cas de Xàtiva tal volta és especial. En primer lloc, hi ha el fet simbòlic que fou la ciutat devastada arran de la funesta batalla d'Almansa: és el símbol més evident d'aquell mal que -com diu la dita-  a tots alcança. En segon lloc, hi ha una tradició, des de Raimon a Feliu Ventura, que ens remet a una voluntat persistent de resistència. En tercer lloc, Xàtiva és i serà sempre la ciutat dels papes. I encara que la memòria dels Borja és, en molts aspectes, controvertida, és forçós veure en ells l'esplendor històric del nostre país. 
http://www.jdiezarnal.com/castillodejativa.html
Alexandre VI
















En la vessant personal, Xàtiva ens porta, a més, bons records. És una ciutat carregada d'història. I els nostres passeigs pels seus carrers o la visita al seu castell ens ha despertat una afinitat i una aficció molt estretes cap a aquesta ciutat.

El tòpic imperant del nostre país com la terra del sol i la platja potser ha fet que ciutats com aquesta -o altres com Morella, Sagunt o Peníscola- no siguen més conegudes pel seu aspecte històric i monumental. De vegades viatgem per Espanya, França, Anglaterra o Escòcia buscant estampes medievals amb castells i cavallers i ens oblidem que ací, a casa nostra, hi ha vestigis d'aquella època cruenta d'Europa, en què els hòmens demostraven la seua virilitat amb una brutalitat esfereïdora, molt allunyada de la imatge idíl·lica forjada per la literatura romàntica.
Pels carrers de Xativa (València, 2014)
Nosaltres tenim el dubtós mèrit de tindre com a fundador del país un rei -el nostre en Jaume- que és conegut amb el títol de El Conqueridor. Aprofitant un dia de pas per Xàtiva i el seu castell, explicàrem als nostres fills la conquesta jaumina del país. A ells els encanten les històries de cavallers, com a tots els xiquets, per això escoltaren amb molta atenció la descripció de la conquesta sagnant de Mallorca per part d'un en Jaume encara jove i inexpert. Però encara quedaren més esbalaïts quan els explicàrem com en Jaume, arran d'aquella experiència, aprengué que seria millor, en compte d'assaltar les ciutats amb els seues exèrcits, assetjar-les fins fer-les negociar la rendició, evitant així l'enfrontament directe. Els nostres fills van saber, així, que aquesta fou l'estratègia del rei a València, a Xàtiva i a les altres ciutats del Regne de València. Des d'aleshores, cada vegada que parlem d'en Jaume, el nostre fill gran diu que el rei era molt llest.
La seu de Xàtiva (València, 2014)
Però els atractius de Xàtiva no s'esgoten al castell. També es pot visitar la Seu o l'antic hospital, convertit, ara, molt funcionalment, en Centre de Salut. Hi ha alguns restaurants molt recomanables, i un passeig per l'Albereda -sobretot durant la fira a l'estiu- permet comprendre l'especial afecte que senten els veïns i veïnes de la ciutat per aquest passeig. Però, en realitat, tan sols cal llançar-se a recórrer els carrers de la ciutat vella per a sentir el batec de la història i per a deixar-se impressionar per la monumentalitat de les antigues residències de la xicoteta noblesa i l'alta burgesia xativina.


Restaurante El Tunel de tapas, Xàtiva



A l'igual que València, Xàtiva ens remet a una època senyorial, àmpliament dominada per una burgesia agrícola i manufacturera sempre incipient a l'antic Regne de València -com encara ho és al nostre país, actualment. El gust pel disseny i l'estil arquitectònic a la moda a l'hora d'alçar les seues residències és un dels signes distintius d'aquesta burgesia italianitzada i evidencia l'actitud emprenedora, la sensibilitat cultural, l'obertura al món i la irrenunciable vocació mediterrània que ha tingut en tot moment la burgesia valenciana. Aquestes excel·lències valencianes, magníficament testimoniades als carrers de Xàtiva, amaguen també algunes debilitats inherents al caràcter valencià, com l'afany desmesurat d'ostentació o la fosca tendència al negoci brut i a la corrupció -és, de nou, l'aspecte tenebrós de la memòria dels Borja. A Xàtiva, en fi -com a València-, hi trobem sintetitzada bona part de la història del país: des dels seus moments de major esplendor fins al seu enfonsament i devastació. És un país d'excessos, el nostre. I Xàtiva n'és una bona mostra, tant de la nostra grandesa com de la nostra misèria.


La història ens diu qui som i, fins a un cert punt, qui serem. Ara bé, tampoc no és un destí cec. Mirar cara a cara al nostre passat és una bona forma d'aprendre del que vam fer bé i del que no volem tornar a fer malament. La història dóna les seues lliçons. Però és cosa nostra estar disposat a aprendre el que la història pot ensenyar-nos.

Etiquetas: , , , ,