PAISATGE NEVAT

Despertem i ens trobem amb la notícia que les nostres muntanyes estan nevades: Mariola, Aitana, el Menejador, el Puig Campana... Ràpidament -més ràpid i més fàcilment del que és habitual en nosaltres- ens preparem i ens posem en marxa. És com si una alegria i un entusiasme inusuals animaren la nostra activitat des de bon matí.
A mesura que ens endinsem als paisatges coberts de neu, l'emoció i l'excitació dels xiquets creix. Quan ja falta poc per arribar, el camí se'ns fa intransitable. Aleshores, entre patinades i empentes, deixem el vehicle a un costat, mig colgat en la neu. En acabant, ens posem a caminar damunt la neu, cap amunt.
 Serra de la Solana de Bocairent, 2013


Mentrestant, els xiquets riuen i es miren sorpresos el miracle del paisatge un somriure ample i feliç. A nosaltres, el silenci de la Natura i la seua enlluernadora blancor ens té admirats. Allò realment insòlit de la neu, és que ens ofereix els paisatges coneguts sota un aspecte desconegut. Per això podríem dir que la neu ens dóna, sempre, una lliçó moral: tot allò que creus conèixer pot transformar-se i presentar-se als teus ulls sota un aspecte realment nou, sota un aspecte absolutament meravellós.
 Bocairent, 2013
Potser és per això que molts adults tenim una reacció quasi infantil davant la neu. Emocionalment, ens sentim alleugerits pel fet d'alliberar-nos del llast pesant que ens suposa la nostra manera habitual de vore el món. Durant uns minuts o unes poques hores, ens oblidem del nostre arrelat pessimisme i gaudim, entre jocs i rialles, de l'alegria i la il·lusió de mirar-nos el món amb uns ulls nous.
Els xiquets, en canvi, tan sols viuen una vegada més allò que és absolutament normal al seu dia a dia: el goig intens de descobrir una sorpresa més d'aquest món tan fantàstic i estimulant. Per a ells el món que s'obri al seu davant mai no és gris ni tediós, sinó rotundament encisador. D'ací la seua ingenuïtat i la seua creativitat inesgotables. Imaginen un joc nou a cada instant perquè el món juga amb ells, a cada instant, suscitant-los una permanent expectativa i un anhel constant de jocs, aventures i diversions.

Un dia de neu és un dia terapèutic, per a nosaltres. Primer experimentem l'alegria -una joia deseixida-; després ens ve aquella eufòria plàcida que ens fa parlar pels colzes i ens permet gaudir plenament de la companyia; i, finalment, a mesura que la neu es fon amb els raigs del Sol i el nostre món conegut torna a fer-se visible entre les taques de neu, la nostra ment torna als nostres pensaments recurrents, però amb una vitalitat i una energia insòlites.
Tot plegat ens ha suposat una experiència d'autèntica renovació interior. De fet, la Natura, en dies com aquest, ens regala una experiència que té alguna cosa d'espiritual. I és així com ens fa evident que els límits que solem traçar entre els fenòmens naturals i els sobrenaturals és més arbitrària del que pensem.
Thoreau deia que tot canvi és un miracle i, a continuació, afegia: "Però, ¿potser no és un miracle el que vivim cada dia?" Cada dia que mire el món -o a mi mateix- i hi descobrisc un canvi sóc un testimoni privilegiat del sorprenent miracle que és la nostra vida i tot això que ens envolta.
 Serra de Mariola  des de Bocairent, 2013
¿Realment creu algú que nosaltres som unes criatures insignificants sobre una esfera minúscula que vaga per l'univers a una velocitat endimoniada? Si ho creguerem de veritat, aleshores la nostra vida seria tan diferent... la nostra mirada ens mostraria tan diferents... La nostra mirada ens delata, no obstant, i evidencia que en realitat ens pensem que el nostre món és pla i completament inamobible. En realitat, tenim poca fe.

Montcabrer, Serra de Mariola (Bocairent, 2013)

Etiquetas: , , , , ,