UNA TARDOR MOLT PRIMAVERAL

Ha arribat la tardor i ací, a la nostra terra, arriba plena de flors i verdor. Som a la Mediterrània i han arribat les primeres pluges després de molts mesos sense caure ni una gota d'aigua. És per això que les plantes s'han adaptat al llarg del mil·lennis a aquest regal que arriba des de la mar en forma de núvols carregats del líquid més desitjat. De vegades, porten tanta aigua que les conseqüències són catastròfiques però enguany hem tingut sort. El timó floreix acompanyat de la bruguera o petorrera. Les herbetes germinen i plenen els camps d'una tendra catifa de color verd.



Probablement és el millor moment de l'any per gaudir de la serra perquè, encara que els dies són més curts, les temperatures són més agradables i faciliten al caminant donar els seus passejos, fins i tot els núvols actuen de parasol. L'atmosfera està neta, els horitzons són més definits i podem apreciar els detalls de les penyes.

En aquesta estació de l'any hi ha molta activitat al camp. Molts arbres han madurat els seus fruits i és el moment de collir ametles i algunes varietats de figues. Els esbarzers estan plens de mores, tantes que els pardals no donen abast i podem agarrar-ne sense por de deixar-los sense menjar. Molts insectes aprofiten la darrera floració de l'any per plenar els seus rebosts del millor nèctar. Comencen a eixir els fongs com si explotaren des de baix del sòl. Encara no són comestibles però prompte apareixeran aquells més cobejats pels buscadors de bolets.


El més important és que és en aquesta època de l'any quan les persones més necessitem escapar a la natura. Després de l'expansió de l'estiu ens veiem obligats a tornar al treball, els dies s'acurten i l'hivern s'anuncia. Per a molts és moment de crisis, de trencament de rutines i d'inèrcies, de manca de llibertat... Però sempre tindrem la natura per retrobar-nos amb nosaltres mateixos, per escoltar els nostres ritmes vitals, els vertaders i que haurien de ser els únics. No el deixeu passar, aquest moment, aprofiteu per anar-hi, pujar al Cabeço, el Maigmó, l'Aitana o el Montcabrer. El Puigcampana, que és el nostre Olimp i cada matí se'ns mostra imponent i ens diu que està esperant-nos, que ens és sempre fidel, només espera que nosaltres li dediquem un poc del nostre temps.

Etiquetas: , , ,